Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/282

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que l meta en infern. Dementre que Mafumet pregara enaxi Deus, veu de Deu sera ohida en lo cel, qui dira: Mafumet, no es vuy dia de fer oracio ni de soplegar. Demana e sera t donat, prega e seras exohit. Mafumet, adonchs, dira que Deus deman les gents que reten compte [1] de les obres que hauran feytes, e aquells qui dejen anar en paradis que hi vajen, [2] e qui deu anar en infern que hi vaja. E Deus respondra que sia feyt segons que Mafumet ho volra. [3] § Aquesta es vna manera, gentil, segons la qual nos crehem que Mafumet pregara Deus e sera exohit. [4] Altra manera es segons la qual Mafumet pregara Deus e sera exohit, ço es a saber, que cant Deus haura jutjats los bons a paradis e los mals a infern, e alcuns peccadors del poble de Mafumet seran en infern, adonchs, Mafumet pregara per aquell poble, e Deus trer los ha de infern per los prechs de Mafumet. [5] On en aquestes

  1. Que recompte.
  2. Que vajen.
  3. Esta cláusula falta en la edit. lat. de Maguncia.
  4. Pregara e sera exohit.
  5. Numerosísimas son las tradiciones musulmanas relativas á las circunstancias de la resurrección y del juicio á que serán llamados los vivientes, hombres, genios, ángeles ó animales. Y es realmente dogmática entre los creyentes la intercesión de Mahoma por los pecadores en la presencia de Dios, después de haber declinado este cargo Adán, Noé, Abraham, Moisés, y el mismo Jesús. Mahoma se demuestra en su código religioso y político muy conocedor del Antiguo Testamento, del cual cita expresamente el Pentateuco y los Salmos, refiriendo la historia de los patriarcas, y apoyándose en sus hechos, con la expresa intención, como dice el historiador Cantú, de reintegrar sus lecciones y ejemplos, y de lisonjear la vanidad de su nación, que pretendía traer de ellos su origen. El Evangelio, según parece, no le era tan conocido, y cuando á él se refiere lo desfigura, ó da á entender que había bebido en los libros apócrifos. Sin embargo, estos conocimientos parecen inverosímiles en un hombre que cuidaba de aparentar ignorancia hasta el extremo de no saber escribir, cuando su libro es venerado por los árabes como obra maestra de literatura, no sólo por su dicción, modelo de pureza, sino por sus pasajes, á veces sublimes, y sus pinturas é imágenes de un mérito indisputable. Por lo demás, sobre las indicaciones bíblicas que se hacen en estos párrafos del texto, pueden verse los capítulos III, VII y XX del Génesis, y los II y XXXII del Exodo, y compararlos respectivamente con las Suras VII, vers. 20; XX, vers. 119; XXI, vers. 26 y siguientes; XXVIII, vers. 15; y VII, vers. 148: y por lo que respecta á la excusa de Abraham, véase el cap. XX del Génesis. Además, sobre el perdón que otorgará Dios á los culpables, por intercesión de Mahoma, puede consultarse el texto alcoránico, que dice: «Si los hombres, después de haber pecado, imploran el perdón del Señor, y su enviado intercede por ellos, obtendrán su misericordia.» Acerca de este punto, se extiende Reinaud en la obra ya citada Monuments arabes &.