vegada fo cant dix que ma muyler era ma germana, e que no era ma muyler. On con yo no sia digne de pregar Deus, ni de esser exohit, per aço vos conçeyl que anets a Moyses, e que l preguets que eyl prech per vosaltres. [1] A Moyses se n iran, e pregar lo han que prech Deus per eyls, e Moyses lur respondra: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit, cor yo auçis vn home, e mane que tots aquells morissen [2] qui hauien creegut en lo vadeyl del aur, del qual hauien feyta ydola, [3] lo qual adorauen con a Deu; mas conçeyl vos que us n anets a Jhesuchrist, e que l preguets que eyl prech per vosaltres. [4] A Jhesuchrist se n iran, e pregar lo han, e eyl se escusara a eyls, e dir lur ha: Yo no son digne de pregar Deus, ni de esser exohit; e he vergonya de pregar Deus per vosaltres, con sia cosa que les gents, sens licencia de Deu, me adoraren e m crehegren con a Deu; [5] e conçeylar lur ha que vajen al sanct propheta Mafumet, [6] e que eyl prech per eyls. A Mafumet se n iran, e pregar lo han que prech Deus que ls traga de la pena en que son, e qui es dels saluats que sia saluat, e qui es dels dampnats que sia dampnat. [7] Mas Mafumet respondra e dira que volenterosament pregara per eyls; e encontinent, denant la cadira de Deu eyl se ajonoylara, e se enclinara a la terra, e pregara Deus que ls deliure de la pena en que son, e qui deu esser saluat que l meta en paradis, e qui deu esser dampnat
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/281
Aquesta pàgina ha estat revisada.
