flor damuntdita; cor si totes coses viuents moren, mils ne sera signifficat en Deu poder e perfeccio; cor major poder e major perfeccio es en la cosa qui no es mortal que en la mortal, con sia cosa que mortalitat signiffich imperfeccio, e inmortalitat perfeccio. E cor ço per que l poder e la perfeccio de Deu se couenguen ab major nobilitat, sia atorgadora cosa, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que totes coses deuen morir e morran, [1] sino Deu tan solament. § Dix lo gentil: Segons que yo he entes, les condicions dels arbres son ordenades sobre tal forma: que si per vna manera e per vna flor, en Deu [2] es signifficada major nobilitat, per altra manera e per altra flor a aquella contraria, fos signifficada menor nobilitat. On si totes coses moren, veritat es que l poder e la perfeccio de Deu ne parran majors en quant vsament de poder perfect e inmortal. Mas cor los angels e les animes dels sancts homens qui no merexen mort e merexen vida, morran, la perfeccio de Deu sera contra justicia e contra bonea, con sia cosa que mort do passio e dan, la qual passio e dan no deja esser sens colpa. On con sia impossibil que la perfeccio diuinal sia contra la justicia e bonea de Deu, per aço es signifficat que ço que tu dius no es veritat. § Respos lo sarrahi: Ço que tu dius seria veritat, si Deus no retornaua altra vegada los angels e les animes. Mas cor tuyt tornaran vius, e Deus lur dara vida perdurable, per aço Deus no ls fara tort en la mort; e faria tort a si mateix si no vsaua de ses virtuts en les creatures que n fossen
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/273
Aquesta pàgina ha estat revisada.
