Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/270

Aquesta pàgina ha estat revisada.

mort; e aço es maniffestat en ço que demostra paradis e infern, qui foren ans que l home fos, e fon apres la mort del home; apres la qual Deus demostra sa justicia en jutjar lo home mort, segons que respondra a les demandes damuntdites. E cor ço per que la gran justicia de Deu sia mils demostrada en esser major que ceyla dels homens, se couenga ab esser, per aço, en la gran conueniencia de esser, [1] es maniffestada la demanda damuntdita.



DE BONEA E IRA



DIX lo sarrahi al gentil: Per la gran bonea de Deu es maniffestada la ira que Deus ha a la ira per la qual hom es colpable e peccador. On a signifficar aquella gran bonea, e la ira que Deus ha a vici e a peccat, vol reuelar al home mort en lo vas sa gloria e la pena infernal, a demostrar que Deus ama gloria e ha en ira pena infernal, e que hom pusca elegir benauirança e esquiuar malauirança [2] en lo vas, si respon als angels, segons que damunt es contengut. E cor home haja major espay de temps a elegir be e a esquiuar mal, si es vera la demanda damuntdita, que no hauria sens la demanda; e per lo major espay de temps es mils signifficada contrarietat esser entre la bonea de Deu e la ira, qui es vici;

  1. Edit. lat. In hac concordantia essendi.
  2. Edit. lat. Paenam.