Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/260

Aquesta pàgina ha estat revisada.

son, ni ls angels, ni ls demonis no porien fer tan beyl dictat con es l Alcora qui es nostra lig. [1] On con sia custuma dels homens qui per sauiesa han erguyl e vana gloria, menysprear los no sauis, [2] per aço la sauiesa de Deu volch illuminar Mafumet, qui hac tan gran sauiesa que sabe reuelar l Alcora, qui es paraula de Deu, e non fo erguylos, a destrohir erguyl e vanagloria en exemplificacio de la humilitat de Deu, qui tant volch exalçar en Mafumet sauiesa e humilitat. E cor granea de sauiesa e de humilitat fo en Mafumet, en la granea de sauiesa e de humilitat es signifficat que Mafumet es propheta.

DE CARITAT E JVSTICIA



A HOME on sia caritat e justicia coue esser feyta reuerencia e honor. On con Mafumet sia tan honrat en est mon per tantes de gents, coue que en eyl se concort justicia ab la caritat de Deu; cor si no ho fehia, Deus no soferria [3] que fos tan honrat con es; e si ho fahia, seguir sia que injuria e honor se couenguessen ab caritat contra caritat e honor e justicia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que en la honor que Deus te tan honrat Mafu-

  1. Edit. lat. Quae in se continet totam nostram legem.
  2. Edit. lat. Cum sit moris hominum sapientum et prudentum vilipendere superbiam et vanam gloriam insipientum.
  3. Edit. lat. Deus non permitteret.