rantment se perdien; e volch los illuminar e donar conexença de si mateix e de sa gloria. E per aço trames lur Mafumet per propheta, qui ls illumina e lur dona conexença de Deu; lo qual illuminament e la qual conexença se coue ab la gran bonea de Deu, ab la qual no s pogra conuenir si Mafumet propheta no fos. [1] E cor vn be se coue couenir ab altre, per aço en lo be de Deu e en lo be que Mafumet feu con endreça los errats, es prouat que Mafumet es propheta de Deu. [2] § Respos lo gentil, e dix: Segons ço que tu dius, se seguiria que la perfeccio de Deu no s concordas ab la gran bonea de Deu, con sia cosa que necessaria cosa fos que en la terra d on yo so haja tantes gents qui van a perdicio, per ço cor no han qui ls do conexença de Deu. E cor la bonea de Deu no satisfa a tot be qui es necessari, [3] per aço es contraria [4] a granea, ab la qual se couenrria si fahia satisfaccio a tot be qui es necessari. E si la bonea de Deu es contraria a granea, impossibil cosa es que s pusca conuenir ab perfeccio; e aço es contrari a les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi, e dix: Certa cosa es que Deus ha donat franch arbitre a home de fer be e de esquiuar mal. On si tots los homens qui son, eren en via de veritat, aquells qui son en via de veritat no haurien materia en que poguessen [5] vsar de franch arbitre; e per aço Deus lexa esser en error alcunes gents, [6] per tal que nosaltres
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/257
Aquesta pàgina ha estat revisada.
