Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/236

Aquesta pàgina ha estat revisada.

feccio de Deu, e la perfeccio que Deu ha posada en creatura. On en lo cors de Christ se compli, per la volentat de Deu, ço que plach al fil de Deu; mas [1] lo compliment del cors no fora en lo cors, sens que ressuscitat no fos. E si fos cosa que l cors de Christ no fos ressuscitat, fora major perfeccio en lo cors que [2] en lo fil de Deu; cor lo cors, per sa passio e sa mort, hagra satisfet a la volentat del fil de Deu, e lo fil de Deu concordara s ab accidia, contra aquell cors mateix, ab lo qual es vna persona, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrable la resurreccio de nostre senyor Deus Jhesuchrist.



DE FE E ESPERANÇA



DIX lo crestia al gentil: Los juheus ni ls sarrahins no crehen que nuyl cors sia encare ressuscitat; on tu, cant anaues per lo desert, eres en tristicia, per ço cor no hauies esperança ni creença en resurreccio. [3] Cogita, donchs, en tu mateix, si has tanta de alegrança contra la tristicia en que esser solies, si has fe e esperança en resurreccio e si creus que alcun cors es ressuscitat, con has fi descreus que nuyl cors no sia ressuscitat. On ço per que fe e esperança en esser resurreccio mils se concorden a multiplicar en tu ale-

  1. On.
  2. Fora perfeccio en lo cors major que.
  3. Edit. lat. Tu etiam, cùm per desertum oberrabas, eras in maxima tristitia et tribulatione.