Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/232

Aquesta pàgina ha estat revisada.

fern, la demostracio damuntdita no pogues esser feyta conuenientment, [1] per aço en la major conueniencia, segons les condicions del arbre, es maniffestat que l anima de Christ deuayla en infern per appeylar a perdurable gloria los sancts qui en infern eren.



DE FE E ESPERANÇA



ABRAHAM e tots los altres prophetes, tots crehien e hauien esperança en l aueniment de Messies; on los juheus qui are son, crehen que Messies deja venir per trer eyls de captiuitat temporal. Mas los crestians crehen que Messies sia vengut, e que haja complit lo desig dels prophetes, e que lo desig dels prophetes fos per esser exalçada la natura humana en la vnio de Deu, e per esser recreada del peccat original. E cor aquest desig dels crestians se coue ab majoritat, e ab major necessitat, que l desig en lo qual crehen los juheus, per aço fe e esperança se concorden mils ab majoritat, segons nostra creença, que segons la creença dels juheus. E cor major e esser se couenen, per aço en la majoritat e en esser de fe e esperança, es la fe dels crestians signifficada esser vera, e no poria esser vera si crehien que l anima de Christ fos deuaylada en infern, sens que hi fos deuaylada. E cor en la major concordança de fe e espe-

  1. Inconuenientment. Edit. lat. Convenienter non potuisset fieri.