§ Respos lo crestia: Maniffesta cosa es que trinitat coue esser en Deu, segons que ja hauem prouat per les flors dels arbres; e encare dehim, que esser mils se coue en les creatures ab nombre de vn e de tres, que ab altre nombre, con sia cosa que tota creatura sia en vna substancia e en tres indiuiduus d on la substancia es composta, axi con cors que no poria esser vn, sens lonch e ample e pregon, ni lonch ni ample ni pregon no porien esser ensemps, sens que l cors no fos vn. On con sia cosa que en les creatures se couenga mils nombre de vn e de tres, per aço coue que en Deu, qui ha pus accabat esser que en les creatures, se couenga esser ab vn e ab tres en nombre; cor si no ho fehia, seguir sia que esser e nombre se couenguessen mils en creatura que en Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que Deus coue esser vna essencia qui sia en tres persones, sens mes e sens menys; cor si aço no era enaxi, no seria concordança en les flors del arbre primer, ni ses condicions no porien esser conseruades. § Lo gentil demana si vna persona podia esser en Deu pus noble que l altre, ne si en Deu podia esser vna persona menys de l altra, ne si cascuna persona es estant en Deu per si matexa. [1] § Respos lo crestia: Si vna persona era pus noble que l altra, imperfeccio seria en eyla mes noble; [2] e si en Deu poria esser vna persona menys de l altra, poria esser la vnitat de Deu sens trinitat, e nos hauem ja prouat que en Deu
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.
