Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/183

Aquesta pàgina ha estat revisada.

bonea, granea et cetera? § Respos lo crestia: Enaxi con tu te sents accabat en esser huma, e no has deffayliment a esser home, enaxi, e molt mils, sens tota comparacio, coue que l pare entena tanta de perfeccio en bonea e granea en si mateix, e en lo fil e en lo sanct esperit, que no desir a esser pare de altre fil, ne que altre sanct esperit ixca de eyl; cor si ho fehia, desijaria sobrefluitat, [1] e aquesta perfeccio matexa ha lo fil e l sanct esperit: e per aço conserua s perfeccio en les flors del arbre, e en cascuna de les persones. E si aço no era enaxi, seguir sia que en les persones ni en les flors no fos perfeccio de bonea, granea et cetera. On per aço coue que no sia en la diuinal essencia mas vna paternitat, vna filiacio, e vna persona de sanct esperit. § Dix lo gentil: Deman te que m digues si l pare, amant e entenent lo fil, enjenrra lo sanct esperit; ne si l sanct esperit ix del fil amant e entenent lo fil, lo pare; ne si lo pare, entenent e amant lo sanct esperit, enjenrra lo fil. § Respos lo crestia: Tot lo fil es enjenrrat de tot lo pare, e tot lo sanct esperit ix de tot lo pare e de tot lo fil. E si aço no [2] era axi con tu demanes, la totalitat damuntdita no s couenrria ab les flors dels arbres, e seria perfeccio contraria a les flors, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat, en la condicio de les flors, que la totalitat es enaxi con tu la demanes. § Digues me, crestia, ¿per que es en Deu trinitat de persones, e en Deu no fos compliment sens trinitat, e que dues persones abastassen a tot ço a que abasten tres persones?

  1. Superfluitat. Edit. lat. Superfluitatem et excessum.
  2. E si no.