mes coses, aytant l enteniment hi pot mes hauer de ignorancia. On con aço sia enaxi, e cor ço per que l enteniment de home pusca mes entendre en Deu e mes ignorar, se couenga ab les condicions del primer arbre e del quart, e aço se couenga ab esser, a demostrar que l enteniment pot esser molt noble en entendre en Deu grans coses, e que aquelles grans coses sien [1] molt nobles en ço que l enteniment no pot tota la noblea d aquelles entendre; per aço trinitat es signifficada en ço que l enteniment pot esser pus noble e pus alt a entendre, e pot esser pus compres a no entendre. [2] E cor aquestes dues condicions se couenen, segons la noblea de Deu e la noblea de enteniment qui es creatura, per tal que conega la gran noblea qui es en les flors del primer arbre; per aço trinitat es demostrada esser en Deu. § Aytant con l enteniment huma se esforça pus fortment a entendre en Deu, [3] aytant se coue mils ab fortitudo, e aytant multiplica a ensus la quantitat de prudencia; e aytant con l enteniment mes es compres, [4] e no pot entendre tota la nobilitat de Deu, e dona a la fe qui crega [5] ço que eyl no abasta a entendre, d aytant fortiffica l enteniment la fe, e mortiffica si mateix; e per aço segueix sen major conueniencia entre prudencia e fortitudo. E cor aquesta major conueniencia pusca esser per la diuinal trinitat, e sens que en la diuina natura no fos trinitat, no poria esser tan gran concordança
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/174
Aquesta pàgina ha estat revisada.
