la sancta trinitat de Deu es maniffestada; cor si Deus es vn, e es en trinitat, molt mils es signifficat per lo mon, e per les parts on lo mon es departit, a esser conegut e amat, que no fora si fos vn, sens que no fos en trinitat; cor lo mon es vn e es en tres coses tan solament, sens mes e sens menys, ço es a saber, vn setgle[1] qui es departit en animal, e en sensual, e en intellectual. En animal natura son totes les coses viuents e sintents, qui son compostes de cors e de anima sensible. En sensual natura son totes les coses qui son corporals, e no han vida. En intellectual natura son los angels, e les animes, e tot ço qui es incorporal. E aquestes tres natures son lo mon, e lo mon es aquestes tres natures. Cascuna de estes tres natures ha, en vna natura e en tres, son indiuiduus. E con aço sia enaxi, per aço la trinitat de Deu e la sua vnitat es signifficada per la vnitat e la trinitat qui es en totes creatures. On si Deus fos en vnitat e no en trinitat, la vnitat en la qual son les creatures, signifficara al huma enteniment sa vnitat; e la trinitat qui es en les creatures, signifficara falsament trinitat esser en Deu. E si no fossen les creatures en trinitat,[2] e fossen tan solament creades en vnitat, mils signifficaren Deu, si Deus no fos mas en vnitat, que no fan con son creades en trinitat.[3] E si Deus no hagues creades les creatures en l estament on mils fos signifficat a esser conegut e amat, fora en Deu deffayliment en la sauiesa e perfeccio de Deu. E cor
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/159
Aquesta pàgina ha estat revisada.