Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/155

Aquesta pàgina ha estat revisada.

resplendor matexa,[1] e lo foc es sa calor[2] matexa; on si al sol no s couenia illuminar, ni al foc escalfar, lo sol e l foc se descouenrrien ab ço mateix que son,[3] e aço es impossibil; cor si era possibil, cascu se couenrria ab corrupcio e ab priuacio, per la inconueniencia de son vs, que cascu hauria en si mateix, e aço es impossibil e contra les regles de philosophia, de la qual tu est appellat maestre. § Deus, ¡benehit sia eyl! es son poder mateix, e es sa sauiesa matexa, e es sa amor matexa; on si al sol e al foc, qui son creatures, se coue vs, segons que damunt hauem dit, quant mes se coue vs a les flors damuntdites, a vsar Deus de poder, sauiesa e amor en les creatures. Cor si no ho fehia, seguir sia que l sol e l foc se couenguessen mils ab perfeccio de poder, que l poder, sauiesa e amor diuinal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que si les cambres damuntdites, ço son, les flors, se couenen a vsar de les creatures, quant mes se couenen a vsar, ço es, fruhir en si matexes. E si aço no era enaxi, seguir sia que Deus se couengues mils ab obra qui fos fora si mateix, que ab obra qui fos dintre si mateix, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que al poder de Deu se coue poderejar, e a la sauiesa sauiejar, e a la amor amar, e aço en infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; la qual conueniencia no hi poria esser sens distincio de proprietats personals, distinctes les vnes de les altres, e

  1. Edit. lat. Quia sol essentialiter habet splendorem in se ipso.
  2. Claror.
  3. Edit. lat. Cum hoc, quod habent essentialiter in se ipsis.