Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/154

Aquesta pàgina ha estat revisada.

deffayliment de esta obra damuntdita en la vnitat de Deu; la qual obra es infinida en bonea, granea et cetera, e la qual obra, e les tres persones distinctes, hauent cascuna sa proprietat distincta, personal, infinida en bonea, granea et cetera, son la vnitat matexa diuinal, qui es vna en essencia, e es en trinitat de persones. E cor esser e obra tan gloriosa, con es la obra damuntdita, se couenguen, e priuacio de la obra damuntdita e no esser se couenguen; e cor esser on sia obra bona se couenga en major nobilitat, que esser on no sia obra; e cor a la essencia de Deu couenga esser donada e atribuida major nobilitat; per aço es signifficat que de necessitat se segueix que en Deu sia obra en trinitat; cor si no ho era, seria contrarietat[1] en les flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es demostrable.

DE PODER E SAVIESA, DE PODER E AMOR, E DE SAVIESA E AMOR



APROVAR trinitat me coue coylir ensemps del primer arbre les tres[2] flors damundites. Certa cosa es, gentil, que al sol se coue illuminar, e al foc escalfar. ¿E sabs per que? Per ço cor lo sol es sa

  1. Edit. lat. Evidenter esset contrarietas.
  2. Quatre.