majors coses, de aytant es pus gran virtut. E on major virtut es, pus contraria es a vicis; e aço mateix se segueix de accidia, cor pus accidios es hom contra major be, que contra menor. On si paradis es, prudencia ne pot esser pus contraria a accidia, e accidia a prudencia, que si paradis no es. E cor ço per que prudencia e accidia son pus contraris, coue esser, segons les condicions dels arbres, per aço paradis es signifficable en la major contrarietat qui es entre prudencia e accidia. § Dix lo gentil al juheu: Assats me tench per pagat de la prouacio que tes paraules me han signifficada de la celestial benauirança; mas prech te que m digues, si en aquella gloria celestial que tu dius, haura hom muyler,[1] ne enjenrrara[2] fils, ne si menjara hom, ne beura, ne dormira, e axi de les altres coses qui pertanyen a esta present vida. § Respos lo juheu: Paradis no es loc de totes aquexes coses que tu dius, car en totes aquexes coses ha deffayliment, e totes son donades a hom en est mon per ço que l home pusca viure,[3] e que l mon no peresca[4] en humana especia.[5] Sapies per veritat que paradis es loc complit,[6] on ha compliment de tots bens, veent Deu; de la qual vista hom ha[7] tan gran compliment, que neguna de estes coses temporals no es a hom necessaria. § Respos lo gentil: Si en paradis hom no menuga, ni beu, segueix se que en infern no sia fam, ni set; e si no ho es ¿de que seran punits los homens
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/138
Aquesta pàgina ha estat revisada.
