auaricia e injuria, e aço es impossibil, e contraria cosa a les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat paradis esser.
PROVAT es Deus esser; e per aço es prouat que la amor diuinal no s coue en la eternitat diuina ab començament, ne mija, ne fi; cor si ho fehia, vna cosa seria en Deu eternitat, qui no s coue ab començament, ne mija, ne fi, e altra cosa seria la amor diuinal.[1] On con sien eternitat e amor,[2] vna essencia e vna cosa matexa, cor en altre manera no serien vn Deu, e nos hajam prouat vn Deus esser, per aço es prouat que la amor diuinal no ha començament, ne mija, ne fi. E per aço ix de la amor diuinal influencia de amar racional creatura, e donar li eternal gloria sens fi, a signifficar que la amor diuinal ha perfeccio en eternitat, donant gloria eternal a creatura; la qual gloria es paradis qui no haura fi.[3] On si paradis res no fos, justicia en Deu no hagra perfeccio; e si paradis eternalment no fos sens fi, amor diuinal no hagra perfeccio en eternitat a amar eternalment creatura racional amant Deu; e seguira s que l diuinal poder no pogues, ni la diuinal sauiesa no