maniffestada a les gents. E si de ço era lo contrari, perfeccio e justicia serien contraries en Deu, e aço es impossibil cosa; per la qual impossibilitat es maniffestable lo dia del judici, en lo qual fortitudo e luxuria seran a tuyt maniffestables, per tal que hom, per cascuna virtut, sia mils satisfet per la justicia de Deu, e sia pus punit e enuergonyit en presencia de les gents e de tot lo poble. § Cant lo juheu hac prouat al gentil l article damuntdit, per les .vj. flors damuntdites, lo gentil dix al juheu: Con Deus sia inuisible ¿con pora ell jutjar lo poble qui no l pora vesser?[1] Meylor sentencia e pus ordenada fora si tot lo poble pusques vesser aquell qui dara la sentencia. Per aço appar que si en aquell dia Deus no es vist, que les condicions dels arbres sien corrompudes.[2] § Veritat es, dix lo juheu, que Deus es inuisible; mas enaxi con se mostra per alcuna semblança visible a Moyses cant dona la lig veyla, enaxi per alcuna semblança que pendra al dia del judici, se mostrara a tuyt lo poble cant dara la sentencia.[3] § Respos lo gentil: Aquella semblança no sera de Deu; e per aço Deus no dara la sentencia, mas que la dara la semblança;[4] on si fer se pogues, bona cosa fora que aquell mateix qui jutjara fos Deu; e que fos vist per tot lo poble que jutjara, con sia cosa que jutge sia couinent a esser vist per aquells que jutja.
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/130
Aquesta pàgina ha estat revisada.
