Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/127

Aquesta pàgina ha estat revisada.

altres, e que la sentencia fos de gloria perdurable e de foc infernal. E si aytal sentencia era major que altra sentencia on tuyt no fossem ajustats, ne fossem jutjats per Deu, ne a tan grans coses, e si aquesta sentencia menor era en esser e la sentencia major res no fos, seguir sen hia contrarietat e inconueniencia entre major justicia e major sentencia, e fora la major justicia mils signifficada si la major sentencia fos, que no sera si la menor sentencia es. On si la volentat de Deu volia que la sentencia menor fos, e que no fos la major, la volentat de Deu fora contraria a la gran justicia de Deu, en quant la volentat de Deu no amaria ço per que la gran justicia de Deu seria mils maniffestada. On con sia impossibil que la justicia e la volentat de Deu sien contraries, per aço es maniffestat en la concordança qui es en la perfecta justicia e amor de Deu, que l dia del judici sera, e que en aquell dia sera a tuyt ensemps maniffestada la gran justicia de Deu; la qual cosa cascu en si mateix, e en l altre, e ensemps, conexeran la gran justicia diuinal.


DE PODER E SUPERBIA



LO juheu dix al gentil: Amable fil, be sabets vos que poder e justicia se couenen contra erguyl e injuria; e per aço son establits los princeps en la terra