Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/123

Aquesta pàgina ha estat revisada.

dix lo juheu, tant hauem desig de recobrar la libertat en la qual soliem esser en aquest mon, e tant desijam que Messies venga, e que ns deliure de la captiuitat en que som, que a penes hauem esguardament al altre setgle; e majorment con siam occupats e affaenats de viure[1] entre les gents qui ns tenen en captiuitat, a les quals donam tots anys molt gran trahut,[2] cor en altre manera no ns lexarien viure entre ells. Encare deuets saber que hauem altre embargament, ço es a saber, que lo nostre lengatje e la nostra letra es en hebrahic, e aquell no es en vs tant con esser solia, e es abreuiat per deffayliment de sciencia.[3] E per aço nosaltres no hauem tants de libres en sciencia de philosophia, e de altres coses con a nos seria mester. Empero vna sciencia es entre nos, qui es appellada Talmut; e aquella es gran, e de molt gran exposicio, e subtil;[4] e tant es gran, e tant es de subtil exposicio, que aquella ens embarga a hauer conexença del altre setgle, e majorment con per aquella sciencia nos enclinem a dret, per ço que hajam compliment dels bens de aquest mon.

  1. Edit. lat. Simus occupati et coacti vivere.
  2. Edit. lat. Quibus nos anuatim solvimus multa tributa et pensiones.
  3. Quéjase el sabio judío de que en su tiempo se hubiese olvidado algún tanto el cultivo de la lengua hebraica. Sin embargo, muchos autores pudieran citarse, algo anteriores á LULL ó coetáneos, que en ella escribieron. El mismo Maimónides, que como educado en Córdoba y establecido después en el Cairo, en tiempo de Saladino, usó generalmente el árabe, no dejó de valerse de su propia lengua en algunos de sus tratados; además de que sus obras fueron vertidas al hebreo.
  4. El Talmud, que según se deduce del texto, debió LULL haber estudiado, contiene la ciencia y los preceptos enseñados por los más célebres rabinos, las leyes tradicionales del pueblo hebreo, y las varias interpretaciones de los libros mosaicos, en todo lo que se refiere á la doctrina, á la política y á las ceremonias