Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/119

Aquesta pàgina ha estat revisada.

desamparen la santa lig que Deus dona a Moyses.[1] On con aço sia enaxi, e cor ço per que fortitudo sia pus contraria cosa a la superbia qui es en los crestians e en los sarrahins, qui ns tenen en captiuitat per lur superbia, se couenga ab veritat, segons les condicions del arbre on esta flor de fortitudo e superbia es escrita,[2] per aço coue que Deus[3] trameta Messies qui destrua de tot en tot l erguyl del poble dels crestians[4] e dels sarrahins qui ns tenen en catiu,[5] e que nos siam senyors[6] e ells sien serfs e catius nostres. § ¡Com ço![7] dix lo gentil al juheu; e si jo qui son franch me fehia juheu ¿seria en la seruitut en que tu est? ¿e per exir de ma error entraria a esser serf per peccat, en lo qual tu dius que est, per ço cor est en catiu per aquell peccat? Aço, dix lo gentil, no me es semblant que s couenga segons l ordenament qui coue esser ordenat per la sauiesa, bonea, poder e justicia diuinal; cor meylor ordenament fora e mils se couengra ab les condicions dels arbres, si hom qui sia franch sensualment quant al cors, e sia catiu en error quant a la anima, entre, desamparant sa error, en franquetat corporal, on mils pusca tenir sa lig, e que de vn error[8] no pas a altruy, ne de vna colpa e peccat a altre, que no es[9] con sens colpa sia en peccat, per lo qual sia en captiuitat.[10]

  1. Edit. lat. Dedit servo suo Moysi.
  2. Superbia es, per aço.
  3. Edit. lat. Ideo est necesse, quod Deus.
  4. Edit. lat. Qui prorsus destruat cornua superborum, scilicet, superbiam populi Christianorum.
  5. En captiuitat.
  6. Edit. lat. Liberi Domini.
  7. Esta exclamación falta en los textos latinos.
  8. De error.
  9. A altruy, colpa e peccat que no es.
  10. Edit. lat. Corporaliter captivetur.