Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/118

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab no esser, e l aueniment de Messies se couenga ab ço per que nostra fe e nostra justicia se couenen ab majoritat; per aço de necessitat se coue, que lo ordenament[1] diuinal, qui no es contrari a majoritat de fe e justicia, haja ordenat que Messies sia trames per deliurar lo poble de Israel.


DE FORTITUDO E ERGUYL



EN fortitudo se concorda humilitat ab virtut;[2] e en erguyl se concorda força ab vici. E cor erguyl e humilitat son contraris, per aço la força de humilitat e de erguyl es diuersa e contraria. E cor virtut se couenga ab esser, e vici ab no esser, per aço la força, qui s coue ab humilitat, venç e apodera la força[3] qui s coue ab erguyl. E si aço no era enaxi, seguir sia que virtut no s couengues ab esser, ne vici ab no esser; o seguir sia que força se couengues ab no esser, e fragilitat ab esser, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la força qui es ab humilitat en lo coratge dels juheus, la qual venç, e apodera[4] la força qui es ab erguyl en lo coratge dels crestians e dels sarrahins. Cor per moltes de hontes e per molts torments e de captiuitats que fassen al poble dels juheus, no ls apoderen[5] que lexen ne

  1. Coue, segons lo ordenament.
  2. Ab virtud e ab força. Edit. lat. In humilitate Fortitudo convenit cum virtute.
  3. Edit. lat. Vincit et superat fortitudine.
  4. Edit. lat. Superat.
  5. Edit. lat. Non possunt ipsum vincere.