Per aço la nostra fe e la nostra justicia se couenen ab la justicia de Deu,[1] la qual justicia de Deu coue que s couenga ab la nostra fe, e ab la nostra justicia; cor si no ho fehia, seguir sia que concordança e caritat se couenguessen mils ab nostra fe e justicia que ab la justicia e caritat de Deu, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus trametra Messies a deliurar nosaltres, sens lo qual trametiment e deliurament no seria signifficat que la justicia e caritat de Deu se couenguessen aytan be ab les virtuts[2] creades, con les virtuts creades ab les increades. E con major concordança dejen hauer justicia e caritat increades ab virtuts creades, que virtuts creades ab increades, e aço segons[3] les condicions dels arbres, per aço es signifficat que Messies es esdeuenidor; lo qual sera trames per diuinal justicia e caritat, qui satisfaran a la nostra fe e justicia.[4] § Aytant con nosaltres som pus turmentats e trebaylats per captiuitat, e hauem fe que justament ho siam, e con[5] menys sab nostre enteniment la raho per que som en captiuitat, d aytant la nostra fe n es major, e la justicia nostra n es major en ço que ns jutjam a sostenir aquells trebayls a los quals poriem fugir sin s voliem. E cor ço couenga esser veritat, per que fe e justicia se couenen pus fortment ab majoritat e ab esser, contra lurs contraris, qui s descouenen[6] ab major e ab esser, per ço cor se couenen ab menor e
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/117
Aquesta pàgina ha estat revisada.