e dels sarrahins, de qui som e per ells siam forçats e trebaylats,[1] e a ells nos couenga trahutar[2] e rehembre cascun any;[3] e tot aquest trebayl amam sostenir e passar per ço que mes amem Deu, e que no lexem la lig ne la carrera en la qual nos ha mes, per aço coue de necessitat que la bonea de Deu, qui es plena de misericordia e de gracia, se moua a pietat, e que ns trameta son missatje qui ns trasca de aquesta captiuitat en que som, per ell a amar, e a honrar, e a seruir. On si la bonea de Deu no ns ajudaua e no ns acorria a nostres trebayls ni a nostres tribulacions, e majorment per ço cor nos poriem hauer libertad si voliem desamparar la lig en que som, seria signifficat que en la bonea de Deu no hagues perfeccio de granea, poder e amor, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffesta cosa a la nostra caritat e esperança que Deus, per sa gran bonea, trameta Messies per deliurar nosaltres de la captiuitat en que som. § Demana lo gentil al juheu: ¿Aquesta captiuitat en que sots, ha longament que sots en ella? Respos lo juheu: Nos som ja estats en dues captiuitats; la vna dura .lxx. anys, e l autre .cccc.; mas aquesta ha mes de .Mcccc. anys. De les dues captiuitats primeres sabem la raho per que erem en elles; mas d aquesta captiuitat en que som no sabem per que hi som, ne per que no. § Dix lo gentil al juheu: Possibil cosa es que vosaltres siats en alcun
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/114
Aquesta pàgina ha estat revisada.
