Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/106

Aquesta pàgina ha estat revisada.

qual hom pogues venir a vida perdurable.[1] On si les coses mundanes qui son poques, se couenen ab manament temporal, quant mes les coses grans, celestials e infernals qui no han fi.[2] On si lex ni manament no fossen donats per la bonea de Deu, seguira s que la gran bonea de Deu se couengues mils ab les coses qui son de poca vtilitat, e que s descouengues ab les coses qui son de gran vtilitat. E si aço fos enaxi, seguira s que ço qui es causa material fora causa final, e la causa qui es final fora material; e ço qui es menor be fora major be, e lo que es major be fora menor be. E si aço fos enaxi, seguira s que la gran bonea de Deu fos menor que nuyl altre be, e ço qui es major mal[3] fos menor mal que nuyl altre mal; e aço es impossibil.


DE ETERNITAT E PODER



CON eternitat e poder se couenguen en Deu, inconuenient cosa es que s descouenguen en la obra de Deu. On si Deus ha donada ley a hom, e li ha manat que deja fer e de que s deja estar, lo hom es pus endreçat a fer be e a esquiuar mal, que no fora si no fos dada ley. E si l hom fa be, lo poder diuinal mils se n coue ab hom en donar li glo-

  1. Edit. lat. Ad vitam durabilem in gloria sempiterna.
  2. Qui no han fi se couenen ab manament.
  3. E ço qui es lo major mal.