Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/105

Aquesta pàgina ha estat revisada.

quals coses no deja hom fer per ço que no haja la malediccio de Deu, major bonea n es signifficada en Deu, e major signifficança es feyta de la gloria celestial e de la pena infernal, que no fora si Deus no hagues donada lig, ne hagues fet manament a hom que degues fer, ne que degues esquiuar a fer. § Aytant con fer be se coue ab esser, e fer mal se coue ab no esser, se coue manament ab esser, e s descoue ab no esser. On con manament de fer be e de esquiuar mal se couenga ab esser, e s descouenga ab no esser, e fer mal se couenga ab no esser, e s descouenga ab esser, e esser e be se couenguen, e esser e mal se descouenguen,[1] si Deus no hagues dada lig on hagues fet manament de fer be e de esquiuar mal, Deus hagra feyta concordança de manament e de no esser, e de be e de mal, contra manament e esser e be, en ço que manament no fora en esser.[2] E si aço fos enaxi, seguira s que en Deu no fos gran bonea en poder, sauiesa, amor e perfeccio; e cor coue atribuhir a Deu gran bonea, segons les condicions dels arbres, per aço es maniffestat que Deus ha donada lig a hom. § Tant[3] es gran la gloria celestial e la infernal pena, que manament couench esser fet a hom, e ordenament couench esser fet per obra diuinal, per lo

  1. E no esser e mal se couenguen.
  2. Esta cláusula se lee así en uno de los códices que se confrontan: Deus hagra feyta concordança de manament e be e no esser, e de mal e esser, contra manament e be, en ço que manament no fora en esser. La edit. lat. de Maguncia se espresa así en este mismo pasage: Deus fecisset concordantiam de praecepto et bono et non esse, et de malo et esse contra praeceptum et bonum, in eo, quod praeceptum non fecisset in esse.
  3. En la edit. lat. de Maguncia empieza desde aquí capítulo aparte con el título: De Magnitudine et Aeternitate.