de ço en que res no enten; per aço no pots entendre en ço en que res no entens. Mas en la perfecta volentat diuina qui ha perfect poder e perfecta sauiesa, pots entendre que Deus pot crear res de no res, pus sa volentat ho pot voler, e son poder ho pot fer, e son saber ho sab fer.[1] § Maniffesta cosa es a ton enteniment que tu has anima e cors; mas la manera con l anima es conjuncta ab lo cors, aquella no pot entendre. On si en ço qui es en tu mateix te fayl enteniment a entendre, quant mes te coue deffayliment a entendre en ço qui en tu no es; on abasta a tu que entenes la cosa si es o no es, e no has en aquest mon mester a saber de la cosa con es creada, ne con no. § Dix lo gentil al juheu: Lo firmament, ni ls corses celestials, ni lur mouiment, no son corrompables;[2] e per aço es signifficat que sien eternals sens començament.[3] § Respos lo juheu: En ço que l firmament e ls corses celestials son termenats[4] en quantitat, signiffiquen que son creats; cor eternitat, enaxi con se descoue ab duracio[5] qui haja començament e fi, enaxi se descoue ab quantitat qui sia finida, e termenada, e conlogada, e mouable; e aço es lo firmament qui enjenrra temps en primer e derrer; ab lo qual primer e derrer eternitat se descoue. On ço per que lo firmament, e los corses celestials, e lur mouiment no son corrompables, es per ço cor Deus ho ha creat incorrompable, a demostrar son gran poder. Cor si Deus no hagues creades coses
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/103
Aquesta pàgina ha estat revisada.
