Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/100

Aquesta pàgina ha estat revisada.

eternal esser. E on major es la gracia que Deus ha feyta al hom, major caritat pot hauer hom a Deu; e on major caritat hom pot hauer e deu hauer a Deu, major esperança pot hauer e deu hauer en Deu; e on major esperança e caritat pot esser e deu esser en hom, major amor ha Deus e deu hauer a hom. E d aço no s segueix nuyla inconueniencia si l mon es creat; e si l mon es eternal, segueix sen inconueniencia e contrarietat; per la qual inconueniencia e contrarietat es signifficat que l mon no es eternal. E si aço no era enaxi, seguir sia que esperança e caritat se couenguessen ab no esser e ab deffayliment, e que lurs contraris se couenguessen ab esser e ab perfeccio; e aço es impossibil, e contra les condicions del quart arbre.


DE PRUDENCIA E ACCIDIA



PRUDENCIA e accidia son contraris en quant prudencia es virtut, e accidia es vici. On si l mon es eternal e prudencia ho sab, accidia no n sera tan contraria a prudencia ni a les virtuts, qui s concorden ab prudencia, con es si l mon es eternal; cor accidia, en quant desama be comu e especial, e fa home negligent e pereos, e ha plaer de mal, se coue ab no esser, en quant vol ço qui no s coue ab esser, e desama ço qui s coue ab esser. On si prudencia sabia