Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/96

Sículs menjars no li seran gustosos
a qui veu sobre el cap lluent coltell,
ni el somni li mouran la dolça lira
ni el càntic dels ocells.

Al somni que en la llar esbalandrada
dels rústics llauradors reposa a grat,
ombrius marges li plauen i el verd Tempe
pels cèfirs orejat.

A qui desitja sols lo necessari
ni angoixes li acarrera el mar revolt,
ni al nàixer Ics fatídiques cabrelles,
ni Arcturus quan es pon;

ni la vinya de ferm pedreguejada,
ni el camp, que es nega a dar brillant esplet,
o per aigua sobrera, o perquè el torra
el sol o el gela el fret.

Estretit son reialme els peixos senten
per les moles tirades dintre el mar,
on l'envejós senyor de l'ampla terra
ve amb sos fàmuls sovint a edificar.

Però allà on munta l'amo també hi volen
els odis, i amenaces i l'espant;
seuen tras del genet les negres cuites
i escalen l'alta nau.