Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda XVIII
Contra l'avarícia
No en ma casa l'evori resplandeix
ni sostre plamfonat,
ni de Numídia els marbres oprimeix
himètic embigat,
ni de rebrot d'Atalus heredi
la corona preuada,
ni porpra de Lacònia per a mi
fila clienta honrada;
però amb la lira els Déus m'han atorgat
un numen generós;
perxò, encara que pobre, ma amistat
reclama el poderós.
Amb mes sabines terres prou ditxós
res més demano als Déus,
ni vaig a pidolar al poderós
amic més rics conreus.
Un jorn a l'altre empeny i d'igual sort
les llunes van passant
i tu ja a les vigílies de la mort
vas marbres cisellant,
