Aquesta pàgina ha estat revisada.
Per tu a Sicília cent ramats de vaques
i bens pasturen i renillen eugues
aptes pel carro, i et vesteixen llanes
dos colps tenyides
en porpra; a mi la no enganyosa parca
l'estre va dar-me de la musa grega
i petits camps, i desdenyar el vulgue
sempre maligne.
Oda XVII
A Mecenes
¿Perquè amb tes queixes em desalenes?
Ni els Déus ho volen, ni jo tampoc,
que primer moris que jo, Mecenes,
mon ferm refugi, mon dolç honor.
Si t'arrambolla mort més lleugera,
part de mon ànima, què hi faig aquí?
Sens tu ma vida no és vida entegra
ni com la teva més cara a mi.
Que quan tu et moris et seguiria
jurí i no torço mon jurament.
