Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/81

Oda XIII

Contra un arbre malastruc

Certament en malhora va plantar-te
aquell, qui (fós qui fós) amb mà sacrílega
primer et va plantar per a que fossis
ruina de sos néts i vil oprobi
del lloc, arbre funest; aquell, qui pèrfid
en mon camp t'establí per a que al caure
de ton amo innocent el cap xafessis,
trist lleny, sempre he cregut que a son bon pare
degué escanyar, i al cor d'una nit fosca
de son hoste amb la sang regar la casa,
i preparar de Còlchida els venenos
i quant de més infame es pot concebre.
Per més que l'home eviti amb molta cura
els traidorencs perills, mai és prou caute
per a evitar-los tots. El naute púnic
mira el Bòsfor amb forta esgarrifansa
i no veu els paranys que a una altra banda
li està parant el fat. Tem nostre exèrcit
les sagetes dels parths i llesta fuga,
i aquests nostre vigor i nostres ferros;
però de trascantó la parca impia
ens arrabassa a tots, els uns i els altres;
i sempre ho farà igual. Ben a la vora
estigui jo d'haver d'anar a veure