Aquesta pàgina ha estat revisada.
i d'àrida canícia els amors dolços
fugen i el fàcil son.
No sempre amb faç igual brilla la lluna
ni sempre les flors gronxa el plàcid vent.
¿Perquè amb eterns projectes, doncs, fadigues
el feble enteniment?
Mellor fóra banyats amb nard de Síria,
i els blancs cabells de roses coronats,
amb vi anegar les penes aquí a l'ombra
dels sàlzers estirats.
Evi el rosec dissipa de les cuites.
¿Quín minyó correrà més amatent
a refrescar del ric Falern les taces
de l'aigua en la corrent?
I quí farà venir l'alegre Lida?
Cuiti... i vingui amb la lira de marfil,
i trenada la intonsa cabellera
de Lacònia a l'estil.
