Aquesta pàgina ha estat revisada.
En ses penes espera pit resignat mudança,
i tem en la ventura la negra adversitat:
el mateix Déu qui ens porta les aures de bonança
desclou la tempestat.
Demà et riurà Fortuna, si avui ferrenya et mira;
no de son arc les cordes estira sempre Apol;
a la callada musa despertar amb sa lira
a voltes també sòl.
Monstra tu en l'infortuni coratjosa fermesa;
mes si quan et gronxoli de la ventura el vent,
de la nau de ta ditxa reculls la vela estesa,
faràs molt santament.
Oda XI
A Hirpini
Ço que maquini el Càntabre indomptable
i l'Escita de l'altra part del mar
no et dongui pena, Hirpini, ni una vida
que poc ha de durar.
L'alegre joventut i la bellesa
són com fugaç estel que prompte's pon,
