Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda VIII
A Barina
Si alguna volta els cels et castiguessen,
Barina, per tos falsos juraments;
si et sortís a les ungles una taca
o corqués una dent,
et creuria; mes sempre que perjures
augmenten de ton rostre els atractius,
i els jovincels sospiren per trobar-se
de ton amor captius.
Jurar pots sens temença per les cendres
de ta mare i pels astres lluidors,
i fins per les Deitats qui jamai senten
de la mort la fredor.
De tot això les nimfes ruboroses
se'n riuen, i amb Ciprina fa altre tant
el fer amor, qui esmola ses sagetes
en roc que mana sang.
Per altra part creixent van tots els joves
per a ser tos esclaus; ni els vells aimants,
sovint amenaçant-ho, fugir saben
de tes tiranes mans.
