Qui sab si de monarques descendeix
i de la sort deplora el dur ultratge?
No creguis que prové de casta humil
la esclava de tu Xància tan aimada,
ni filla tan fidel i reservada
nàixer pogué de mare infame i vil.
Si lloo sa bellesa escultural
no és la passió ni l'interès qui em guia.
Tinc quaranta anys... i fóra bajania
pensar que pretenc ésser ton rival.
No pot el jou encara sofrir eixa vadella,
ni els deures d'una esposa podria complir ella
ni l'ímpetu del taure xardorós comportar;
ara tan sols desitja saltar sobre l'herbatge,
rebejar-se en les ones, o sota el verd brancatge
dels sàlzers amb els tendres vadells joguinejar.
No els verds raïms cobegis, que ja l'Anctumne arriba,
que tenyirà els fruits lívids ben tost en porpra viva
