qui derrotant les tropes de Dalmàcia
saberes conquestar per tu i per Roma
honor i fama eterna.
Ja el terrible brugit dels corns de guerra
mes orelles fereix; ja s'ou l'estrèpit
dels encorbats clarins; ja el brill vivíssim
de les armes esvera el fugaç poltre
i els cavallers esglaia.
Ja em sembla oir els capitans famosos
de cap a peus coberts de pols honrosa,
i com demana al vencedor clemència
el món tot ja vençut, excepte l'ànim
de Cató sempre indòmit.
Juno crudel i les Deitats amigues
dels africans, qui hagueren, no venjada,
de abandonar la protegida terra,
els néts dels vencedors per fi immolaren
als manes de Jugurta.
¿Quins camps, assaonats de sang romana,
de la guerra els horrors no testifiquen
i el gran terrabastall, oit dels perses,
que feu al estimbar-se per sí sola
la hespèrica grandesa?
Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat revisada.
