Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda XXXVII
Als companys
Ja, companys, lliurement ara a danses
i a convits ens podem entregar,
i podem amb viandes dels Salis
ja la taula dels Déus adornar.
Fins avui del celler dels vesavis
no era lícit extreure el Falern,
perquè estralls i ruïnes a Roma
preparava una reina dement.
Confiada en sa sort venturosa
i en sa tropa de febles eunucs,
esperava al més fort dels imperis
per a sempre deixar-lo abatut.
Mes minvà son furor, quan prou-feines
una nau veié lliure del foc,
i sa pensa per Evi agitada
nostre Cèsar omplí de pavor.
Mentres ella de Itàlia's llunyava,
ràpid l'altre l'anava encalçant
per posar en ferrades cadenes
aquell monstre orgullós i fatal.
