Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oda XXXVI
A Numida
Puix Numida retorna de l'últim
de la Espanya remota sa i bo,
oferim-los-hi als Déus sos custodis
sacrificis, encens i cançons.
Si als companys els hi dóna cent besos,
per son Làmia estimat en té mil;
junts anaren de nins a la escola,
junts vestiren la toga viril.
Senyalem amb blanc roc aquest dia
i amb les copes ben plenes brindem,
i dansem com els Salis; ni a Bassus
aventatgi Damalis bebent.
Al convit que no hi manquin ni roses,
ni verd api, ni lliris de olor.
Clavaran els donzells en Damalis
ses mirades prenyades d'amor;
mes Damalis, com l'eura lasciva,
sabrà estrènyer a son tendre aimant
amb tal força, que mai de sos braços
nous amors arrencar-la podran.
