Aquesta pàgina ha estat revisada.
al sortós mercader, qui cada any dóna,
afavorit dels Déus cinc i sis volies
per l'atlàntica mar: a mi la oliva,
la malva i la xicoira
em són confortament. Fill de Latona,'
deixa'm sà i bo fruir-ne i amb ment clara;
ma senectut endolça i fes que sempre
pugui pulsar la lira.
Oda XXXII
A la lira
Si alegrament amb tu juguí sots l'ombra,
avui, que'ns ho demanen, dolça lira,
llatí càntic entona
que sigui digne de perenne vida.
Primer que tots Alceu pulsà tes cordes;
Alceu, qui uns cops brandant la llarga pica
i altres a humida costa
tesa barca amarrant, cantava un dia
a Bacus i a les Verges d'Helelicona,
i a Venus, i al ros nin que a ella s'arrima.
