mes tu, si de mi et dois,
sobre mos ossos tira un xic de pois.
Així, a l'amenaçar l'Eure les ones
del mar hespèric, son furor esbravi
sobre els munts de Venusa, dolç auxili
donant a ton navili.
Així el Senyor dels cels i el Déu del pèlag
de la rica Tarent sagrat custodi,
puix poden, bondadoses sempre més
t'omplenen de mercès.
¿No t'espanta cometre una vilesa,
que expiaran després tos fills sens culpa?
¡Ah! tem que això que em negues, malaurat,
també et serà negat.
No quedaran mos precs pas sens venjança,
ni borrarà ton crim cap sacrifici.
Per més que vas depressa, cap tardança
t'ocasiona el servici.
Tres voltes tira arena sobre mi,
i segueix ton camí.
D'Aràbia els rics tresors envejes, Icci,
i de Sabea contra els reis, fins ara
