Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 49 —
Si abans sempre es movien, ja reposen.
Ja s'ou cada jorn menys en ton portal:
«Dorms, Lídia, mentre jo, que per tu em moro,
afronto el temporal.»
També a ton torn ja vella i menyspreada,
plantant cara al furor dels tracis vents,
ploraràs en la rua silenciosa
els aimants insolents,
quan en ton cor nafrat l'ardent luxúria,
que sol omplir les eugues de furor,
irritant-se fortment, greus crits t'arrenqui
de despit i rancor;
al veure com la joventut somniosa
d'eura i florida murtra el front cenyint,
dedica al gelat Ebre les garlandes
que el temps anà marcint.
Oda XXVI
A sa Musa
Amic de les muses la por i tristesa
al vent tempestívol desitjo donar,
