Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 35 —
i si ubriac, de ses dents el donzell
en tos llavis estampa el segell.
¡Ah!, si encara m'escoltes, no esperis
que etern sigui l'amor d'aqueix jove,
qui profana, com barbre, ta boca,
on Citeres son néctar aboca.
¡Oh, ditxosos aquells qui s'uneixen,
amb amor, que les queixes no afluixen,
amb amor tan perenne i fan fort,
que no el trenca res més que la mort!
Oda XIV
A la República
¡I et tornaran al mar les noves oles!
¿Què fas, oh nau? Ocupa el port fortment.
¿No veus que ni sisquera
fens al costat un rem?
¿No veus que l'arbre mestre i les antenes
cruixen ferits per l'Àfric i que el mar
revolt sofrir sens cordes
quasi no pot la nau?
