Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/33

— 33 —

l'aigua agitada dels penyals s'escorre
i es calma el vent, i els núvols s'esvaneixen,
i a son voler la fúria de les ones
s'adorm sobre l'arena.

Dubto après d'Ells, si celebrar a Ròmul,
o de Tarquín les àligues superbes,
o de Cató la noble mort, o el regne
pacífic de Pompili.
 
Diré agraït, de Règul en vers digne,
i de Paulus, prodigi de coratge,
d'Anníbal hostigat, i dels Escaures,
i de l'enter Fabrici.

Aquest i Curi, el de cabells incomptes,
i Camil·le de Roma l'escut foren,
deixant per breus instants la reu feixuga
per a empunyar l'espasa.

Com gerd plançó la fama de Marcel·lus
creix insensiblement, i l'astre Juli
brilla entre tots, com l'argentada lluna
entre menors estrelles.

Tu del llinatge humà pare i custodi,
noble fill de Saturn, tu pels fats cures
de nostre gran August. Tu el primer regnes
i després de tu Cèsar.