ja sots l'ombra allà en Tíbuli la humida,
amb vins suaus recorda't, discret Planci,
de posar fi a les penes
i als quefers neguitosos de la vida.
Aixís el Not mil colps escombra els núvols,
ni sempre engendra pluges.
Tencre de Salamina, quan marxava
del pare, el front humit de vi amb rams d'eura
cenyia, segons diuen,
i a sos tristos companys aixís parlava:
—Anem, amics i socis, on ens dugui
més benigna que'l pare
la fortuna. Puix Tencre us encamina
i vostre augur és Tencre, re us espanti;
perquè em prometé Febus
en nova terra nova Salamina.
Oh barons esforçats, qui mil vegades
soportàreu amb Tencre
contratemps molt pitjors amb gran bravura,
amb vi anegueu avui les vostres cuites:
demà tots altra volta
tornarem a solcar del mar l'amplura.—
