Pàgina:Obres de Q. Horaci (1922).djvu/136

ans que l'au, que prediu pròximes pluges,
altra volta retorni als llacs quiets,
amb precs de sol-ixent faré aparèixer
el corb bon agorer.

Aon se vulgui que vagis, Galatea,
membra't de mi i viu sempre feliçment;
ni sinistre pigot ni vaga gralla
pertorbin ton intent.

¿Mes no veus com Orió devalla a pondre's
amb fort brugit? De l'Adria bé'l conec
el golf atronador, i en quant al Jàpix
no hi ha que fiar d'ell.

Dels enemics els fills i les esposes
sentin de l'Austre, al naixé el furor cec,
i els brams del negre mar, i les riberes
al dur açot trement.

Així també'l blanc còs al dolós taure
Europa confià; mes quan vegé
per tot perills i el mar bullint de monstres
son gosament plangué.

Ella, qui poc abans als prats cullia
flors, per fer-ne a les nimfes un ramell,
en la entre-clara nit prompte va veure
no més que ondes i estels.