Aquesta pàgina ha estat revisada.
i la lira defuncta a lluites lubriques
penjo en la paret sacra,
que de marina Venus
l'esquerre costat guarda.
Poseu, poseu aquí les teies fúlgides
i els arcs i les palanques,
que amenaçar solien
les portelles fermades.
Tu, qui regnes en Xipre celebèrrima
i en Menfis no danyada
de fredes neus sitòniques,
deesa celebrada,
toca amb sublim flagell sols una volta
a Cloe desdenyosa i engallada.
Oda XXVII
A Galatea
Guii els impius xiveca malestruga,
gossa prenyada o lloba de roig pel,
saltant des de les serres de Lanuvi,
i parida guineu.
Del camí emprès desvii'ls serp verdosa,
si, com fletxa, sortint-os de través,
espanta sos cavalls. Jo pròvid àuspex
per a quí temeré,
