amb sang d'un verro, que ferir medita
de gairell sempre.
La lluna al nàixer, rústica Fídila,
si alces esteses tes mans al cel,
i als Déus aplaques amb voraç truja
fruites novelles i grat encens;
ni el danyós Àfric tes gerdes vinyes,
ni els blats malmetre farà el robell,
ni de fruitosa tardor les rufes
seran nohibles als xais novells.
Amb sa sang tinyi les destrals sacres
devota víctima, que va peixent
del nevat Àlgid entre alzineres,
o entre els herbatges d'Albània creix.
A tu, qui orleges amb fragants roses,
romaní i murta tos petits Déus,
temptar no't toca les dives gràcies
matant a dojo béns de dos dents.
Si amb mans immunes toques ses ares
als Déus adversos faràs clements
amb pias coques i sal crepaire,
com amb ofertes de rics presents.
