Encara que ell exalça la socràtica sciència,
no t'avorreix, ni rígid tos atractius menysprea.
Fins del vell Cató diuen que la virtut severa
calor molts colps prenia dels vins en la foguera.
Tu al enginy dur, mil voltes amb suau flagell desvetlles,
tu les cuites dels savis i llur oculta pensa,
entre acudits de Bacus, al descobert presentes.
Tu la esperança i forces tornes a qui gemega
ple d'angoixes, i dones als pobres fortalesa;
puix que ja no'ls assusten, havent begut, ni guerres,
ni dels reis orgullosos la faç dura i ferrenya.
Bacus i (si joliva hi assisteix) Citerea
i les unides gràcies i les vives llanternes
faran, gerra preuada, que animis tu la festa
fins que retornant Febus s'apaguin les estrelles.
De munts i selves guardadora Verge,
qui a jove esposa, qui en son pàrt t'invoca
tres colps, escoltes de la mort lliurant-la,
diva triforme,
feu sigui el pi que mon casal ombreja,
al que cada any jo regaré jolívol
