quan ella a son Nearc insigne busqui
per entre espesses colles de donzells,
en greu combat la presa disputant-te
del tendre jovincel.
Entre tant mentres tu treguis tes fletxes
i esmoli ta rival ses fines dents,
ell, de la pugna l'arbitre, la palma
posant sota el blanc peu,
deixarà que les aures en sa espatlla
amoixin els cabells xopats d'ungüent,
parescut en bellesa a Ganimedes
o al celebrat Nireu.
Oh gerra, amb mi nascuda quan Mauli cònsul era,
ja pia, el fàcil somni, ja crudel, portis bregues,
i amors escandalosos, i jocs i tendres queixes;
tan si ton gustós Màssic per est motiu conserves,
com si'l guardes per l'altre, baixa en aquesta festa,
puix que d'ella nets digna, i a dojo córrer deixa,
com ho mana Corbinus, ton llànguid i pur nèctar.
