Aquesta pàgina ha estat revisada.
Per més que de Calabria les abelles
per mi no fan sa mel ni Fòrmia el vi ;
per més que'n selves gal·les les ovelles
no pasturen per mi;
No m'oprimeix amb tot dura pobresa,
i més daries tu, si més volgués.
Jo amarrant el curt vol de ma avidesa
augmento els cabals més,
que si cenyís de Mides i Cressus la corona.
Molt falta a qui de molt és cobejós;
però a qui el cel lo necessari dóna
encar que amb parca mà, aquest és ditxós.
Oda XVII
A Làmia
Eli, noble plançó de l'antic Lamus
(puix que segons els fasts ho certifiquen
d'aquí els Làmies primers son nom prengueren,
i tota llur nissaga)
tu dimanes del Príncep, de qui diuen,
que regnà sobre Fòrmia i sobre el Liris,
